|
| |
|
Guia de la
Cerdanya
www.lacerdanya.com |
Viliella, cal Jan de la Llosa,
cabana dels Esparvers
|
| Formidable passejada per una de les valls més
boniques i millor conservades de la Cerdanya, tot i els encara recents projectes d’un
embassament per part d’una companyia hidroelèctrica i d’un túnel andorrà que
comuni-caria la vall amb l’estació d’esquí de Grau-roig. Cal recordar que la
frontera amb Andorra, a la capçalera de la vall, no transcorre per les carenes de les
muntanyes, sinó que n’arriba fins a mig vessant, per la qual cosa llocs física-ment
cerdans com l’estany de Montmalús pertanyen actualment al coprincipat pirinenc. La
vall de la Llosa, antany, era una important via de comunicació cap a Andorra, el País de
Foix i la vall de Querol. El port de Vallcivera ha esdevingut un pas freqüentat per
contrabandistes fins fa relativament poc, a més de traginers, pastors i bandolers. El
mateix podem dir de la portella Blanca d’Andorra, d’on per la vall de
Campcardós hom podia dirigir-se a Porta. Però la Llosa ha estat força temps relacionada
amb la mina de ferro de Pimorent, des d’on nombroses caravanes de traginers amb mules
ben carregades transportaven el metall pel Pas de la Casa, el port de Fontnegra i la
portella Blanca fins a Viliella, Lles i Martinet. De l’antiga farga de la vall, a
penes en queden vestigis. La vall de la Llosa gaudeix de
característiques pròpies del Pirineu central (morfologia glacial, estanys, roques
granítiques, grans boscos de pi negre), però amb un caire eminentment mediterrani,
salvaguardada dels corrents freds del nord per les muntanyes d’Andorra. Recomanem
passejar-hi tranquil.lament, sense presses, per poder gaudir el sensacional paisatge, un
dels més peculiars i definitoris de l’alta muntanya cerdana.
Sortida
Viliella (1.550 m). S’hi arriba des de Lles o des de Prullans i Coborriu de
la Llosa per bones pistes de terra. Fins fa poc temps semblava condemnat a la
desaparició, però la rehabilitació d’algunes cases per a noves residèn-cies fa
pensar en una revifalla del poble. Església parroquial, romànica si bé molt
restau-rada, dedicada a sant Sebastià. |
 |
Aproximació
Cal sortir de Viliella per una pista que davalla pel bac Forcat i arriba davant
mateix de cal Jan de la Llosa, on deixem el vehicle (3 km). Podríem accedir, poc abans de
ser-hi, al molí de Salt i a una pista que prové de Coborriu de la Llosa, ja a
l’altra banda del riu. Però aquesta variant no és aconsellable; la pista es troba
en mal estat i ens perdríem el pas per la bonica masia, típica i clàssica de la
Cerdanya. |
Itinerari (Temps h.min.)
| 0.00 |
Cal Jan de la Llosa (1.610 m). Ferm mas
construït amb parets de granit. El travessem per un camí empe-drat, molt antic, que
baixa al riu de la Llosa i el creua per un no menys antic pont de pedra. Fem unes marrades
i enllacem amb la pista de Coborriu. |
| 0.10 |
Enllaç amb la pista. Trobem senyals
vermells i blancs (GR 11-10). Veiem a l’esquerra, sobre unes roques moltonades
(gastades i gairebé polides per les antigues glaceres), les ruïnes del castell de la
Llosa, el qual vigila-va la vall durant l’edat mitjana i bona part de la moderna. És
probable que els seus murs fossin aprofitats per a la construcció de cal Jan de la Llosa,
que té també un cert aire de fortalesa. Pendent pronunciat per atènyer un pla situat
rere el castell. Som en una pineda de pi negre amb moixeres de guilla, bedolls i
avellaners. Continuem ara per inclinació moderada. Destaca la cúpula de la Muga a la
nostra esquerra. Ferm paisatge d’alta muntanya. |
| 0.30 |
Barraca de la Farga. Queda en un prat a
la dreta, sobre un marge. Veiem, poc més enllà, les ruïnes de la vella farga. Deixem
una pista a l’esquerra i arribem, sempre per la dreta del riu (E), a un prat
travessat pel torrent de Calm Colomer, que davalla de l’estany del mateix nom,
enlairat a la dreta. Iniciem un seguit de llaçades a fi de superar una graonada. |
| 1.00 |
Cap de la graonada. Passem un petit
collet. Panorama cada vegada més bonic, amb el bony d’Engaït (2.747 m) presidint el
fons de la vall. Deixem una pista a l’esquerra (itinerari 44) i continuem per la
nostra, pràctica-ment planera. |
| 1.20 |
Palanca de fusta. Travessem el riu de la
Llosa i prosseguim per l’altra banda, sota els espadats de la Muga. Superem un petit
ressalt, creuem un pradell i pugem a un segon graó. |
| 1.40 |
Prat Xuixirà (2.011 m). Un dels llocs
més bonics de la Cerdanya, representatiu de la solana com el prat de Cadí ho és de la
baga. Indret d’equilibrada harmonia amb la silueta del bony d’Engaït per teló
de fons. Veiem taules de granit, un oratori i les runes del refugi forestal, dinamitat
l’any 1978. Aquest edifici, amb capacitat per a unes 20 places, era una excel.lent
base d’ascensions per la zona. Acaba la pista i continuem per camí ben marcat.
Travessem el riu de Vallcivera i arribem a la bifurcació de la vall, sota el bony
d’Engaït. |
| 2.00 |
Cabana dels Esparvers (2.060 m). Encara
pot servir d’aixopluc per a unes 6 places. Ampli prat en un lloc molt pintoresc.
Important cruïlla de camins: el GR 11-10, per on hem vingut; el GR 11, que prové del
port de Vallcivera i es dirigeix a la portella dels Engorgs, i el que va, pel pas dels
Rabadans, a la portella Blanca d’Andorra, on enllaça amb el GR 7. Arribar a aquests
llocs, així com a l’estany de Montmalús, comporta, com a mínim, una hora més de
camí. |
|
|
